La
situació de les Farmàcies a Catalunya
és insostenible. La crisi econòmica ha generat greus problemes en la
distribució de medicaments, ja que des del Govern de Catalunya, concretament
des del Servei Català de la Salut, no es pot fer front als pagaments d’aquets
medicaments. Les conseqüències per a les farmàcies són clars: el negoci deixa
de ser rentable, ja que han de seguir obertes i funcionant tot i que la
Generalitat tingui retràs en els pagaments de més de tres mesos. Algunes han
optat per tancar voluntàriament, vista la impossibilitat de continuar sent un
negoci amb beneficis, i sentint-se estafades pel SCS. Les que es mantenen
obertes ho fan amb dificultats, patint pel seu futur, i veient-se limitades a
l’hora de fer comandes de medicaments, sobretot aquells més cars, ja que corren
el risc de fer una inversió que tardarà temps en ser recompensada.
La situació, per tant, ha portat a les farmàcies a finançar part d’un sistema
sanitari que a raó de la crisi econòmica experimenta moltes mancances, entre
les quals està el subministrament de medicaments.
Les
persones grans són un dels col·lectius
més afectats per aquesta situació. Abans, compraven directament tots
aquells medicaments que el metge els receptava, però ara, a raó de l’euro per
recepta, són molt més primmirats a l’hora de comprar a la farmàcia. Alguns,
vista la problemàtica situació econòmica i la baixa pensió, molta de la qual
se’n va en medicaments, s’estan veient obligats a deixar de consumir alguns
medicaments per tal de reduir la despesa en medicaments.
Una
altra de les mesures preses per la conjuntura econòmica ha sigut la baixada de
preu dels genèrics. Aquesta nova mesura ha suposat un agreujant més a la
situació, ja que les farmàcies, a part de haver de cobrar als seus clients un
euro per recepta (que se’n va al Govern), han de funcionar com a font de
finançament dels medicaments (pagaments que no es fan a l’hora correcta perquè
el Govern no té recursos per fer-los).
El
consumidor ho percep com un atac directe a l’estat del benestar, ja que
actualment ja es troba en una situació crítica a l’hora d’accedir als
medicaments. S’han de limitar els despeses en farmàcia per poder costejar-se un
sistema sanitari que hauria de ser un dret irrenunciable. Col·lectius com les
persones de tercera edat són les primeres en notar les conseqüències, però no
falta poc perquè tota la ciutadania es trobi en un greu perill a l’hora
d’accedir als medicaments.
La situació a Catalunya, València i altres comunitats és bastant crítica. Les
farmàcies catalanes porten sense rebre cap pagament per part de la Generalitat
des de juny tot i que ha cobrat una part del Fons de Liquiditat amb el que es
va prometre que es pagaria el deute que el Govern té amb les farmàcies.
La Generalitat va prometre aquest estiu
passat a les farmàcies catalanes que el passat 5 d’octubre pagaria els 190
milions d’euros que deu a totes les farmàcies catalanes per els medicaments
dispensats durant els mesos de juliol i agost.
El president del Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya, Jordi
Dalmases, va explicar que el conjunt de farmacèutics van decidir realitzar
la vaga del 25 d’Octubre davant la “indefinició” sobre la data del pagament, ja
que la situació era “insostenible” per a moltes farmàcies, que es veuen
obligades a finançar a la Generalitat, que els acostuma a pagar amb una mitja
de 85 dies de retràs.
“Las farmàcies no som empreses que facturem
100 milions al mes, som petits autònoms que responem amb el nostre patrimoni, i
depèn de la situació de cadascú un pot o no suportar aquesta situació” va explicar Dalmases.
És a la Comunitat
Valenciana on més farmàcies s’han vist obligades a tancar després de
trobar-se en aquesta situació de manera reiterada. El Govern Valencià tenia un
deute de casi 500 milions d’euros des del mes de Maig. Les farmàcies
valencianes van reaccionar organitzant un tancament indefinit que va acabar el
28 de novembres després de quatre setmanes, després que les farmàcies cobressin 114 milions per part de la Generalitat Valenciana.
A les Balears les farmàcies estan sofrint la mateixa situació des de Maig, ja que el Govern no podia pagar les receptes de la Seguretat Social. Els farmacèutics s’estaven fent càrrec d’aquestes des del mes d’Abril. Per aquesta raó “Davant aquesta situació crítica i insostenible”, el col·lectiu ha senyalat que no poden “continuar més” i han advertit que això pot portar a un problema d’accés per part dels ciutadans als medicaments, ja que els farmacèutics “no poden continuar costejant els medicaments dels ciutadans de les Balears”. Però aquesta situació no només succeeix a Catalunya, ja que els impagaments a farmàcies superen els 1.000 milions d’euros tenint en compte el deute que arrosseguen els governs autonòmics de Balears, València, Canàries, Aragó i Catalunya. Segons Farmaindustria, les comunitats autònomes acumulen un deute amb la industria farmacèutica que ascendeix a 2.300 milions d’euros des del gener fins al setembre d’aquest any.
Durant la primera setmana d’Octubre, les farmàcies aragoneses van trobar-se amb un anunci del Govern regional, explicant que la Sanitat Aragonesa no podia afrontar la facturació del mes de Setembre. La factura, que ascendeix a casi 30 milions d’euros.
A les Illes Canàries la situació respecte al impagament per part del Govern també està creant molts problemes a les farmàcies. Mercedes Roldós, portaveu de Sanitat de les Canàries ha fet unes declaracions, descrivint el problema com a “ molt greu i molt serio”, que no només afecta a les 764 farmàcies de l’arxipèlag i als més de 3.000 treballadors, sinó també a la població. “Els ciutadans ja estan sofrint la conseqüència d’aquets impagaments. Es troben amb una disminució importantíssima dels medicaments ja que l’oficina no té el fàrmac que el ciutadà necessita” ha remarcat. “Aquesta restricció al accés de medicaments té importants repercussions sobre la salut dels canaris” ha afegit. Això és conseqüència, segons Roldós, que les farmàcies han anat avançat els diners durant mesos.
La Federació Empresarial dels Farmacèutics Espanyols (FEFE) està estudiant “vies judicials d’actuació” pels impagaments produïts en algunes comunitats autònomes, i ha advertit a les administracions públiques que podrien deixar de pagar els seus impostos degut a que la situació és “insostenible”. El representant dels farmacèutics ha ofert a les administracions un diàleg constructiu per “buscar solucions reals i urgents”. Així ho ha manifestat el president de FEFE, Fernando Redonodo, en una roda de premsa en la que ha comparegut juntament amb representats de la federació de totes aquelles comunitats autònomes més afectades, en les que s’ha remarcat que “ allò que era un problema econòmic s’ha convertit en un problema social”.
+18.36.17.png)
Durant la primera setmana d’Octubre, les farmàcies aragoneses van trobar-se amb un anunci del Govern regional, explicant que la Sanitat Aragonesa no podia afrontar la facturació del mes de Setembre. La factura, que ascendeix a casi 30 milions d’euros.
A les Illes Canàries la situació respecte al impagament per part del Govern també està creant molts problemes a les farmàcies. Mercedes Roldós, portaveu de Sanitat de les Canàries ha fet unes declaracions, descrivint el problema com a “ molt greu i molt serio”, que no només afecta a les 764 farmàcies de l’arxipèlag i als més de 3.000 treballadors, sinó també a la població. “Els ciutadans ja estan sofrint la conseqüència d’aquets impagaments. Es troben amb una disminució importantíssima dels medicaments ja que l’oficina no té el fàrmac que el ciutadà necessita” ha remarcat. “Aquesta restricció al accés de medicaments té importants repercussions sobre la salut dels canaris” ha afegit. Això és conseqüència, segons Roldós, que les farmàcies han anat avançat els diners durant mesos.
La Federació Empresarial dels Farmacèutics Espanyols (FEFE) està estudiant “vies judicials d’actuació” pels impagaments produïts en algunes comunitats autònomes, i ha advertit a les administracions públiques que podrien deixar de pagar els seus impostos degut a que la situació és “insostenible”. El representant dels farmacèutics ha ofert a les administracions un diàleg constructiu per “buscar solucions reals i urgents”. Així ho ha manifestat el president de FEFE, Fernando Redonodo, en una roda de premsa en la que ha comparegut juntament amb representats de la federació de totes aquelles comunitats autònomes més afectades, en les que s’ha remarcat que “ allò que era un problema econòmic s’ha convertit en un problema social”.
Prova d’això és l’entrevista feta Lydia García en la que s’exposen les seves
impressions després de la vaga de els farmàcies catalanes el passat 25
d’Octubre. A l’entrevista, Lydia ens explica la seva por a que la farmàcia de
sota casa seva tanqui a causa dels impagaments per part de la Generalitat, ja
que es trobaria amb moltíssimes dificultats per aconseguir la seva medicació
amb regulació. Lydia es un reflex del pànic a que la situació actual es
converteixi en un problema social amb important repercussions sobre els
ciutadans.
Des d’un altre punt de vista hem entrevistat
a l’altra cara de la moneda, els farmacèutics. L’Eduard Soler, estudiant i propietari d’una farmàcia a Barcelona,
ens va ajudar a entendre com es vivia la problemàtica “des de dins”, des de
darrere el mostrador. A l’entrevista feta el passat dilluns 26 de novembre, un
mes i un dia després de la vaga, va aportar idees força explicatives i
clarificadores, sobretot respecte les dues grans polèmiques relacionades amb
les farmàcies que són notícia en els darrers mesos: l’esmentada vaga i l’euro
per recepta.
“Les farmàcies estan deixant de ser
rendibles”; amb aquesta lapidària afirmació va començar a contestar la primera
pregunta de l’entrevista. Estan deixant de ser rendibles perquè estan pagant
medicaments que intercanvien per receptes de clients; receptes que l’Estat ha
de pagar i que no paga des de juliol. Si volen fer caixa han de vendre
productes que van més enllà dels genèrics d’aquestes receptes (articles com
cremes o xampús, per exemple). La seva farmàcia se’n surt bastant bé en aquest
aspecte; ubicada al cor de la ciutat, al costat de la Plaça Sant Jaume, conten
amb una clientela amb un alt percentatge de turistes, que han de pagar tot allò
que volen. Menys sort tenen les altres tres farmàcies propietat de la seva
família, ubicades a Gràcia; una ja ha
hagut de tancar.
Les farmàcies són un negoci privat que està
completament al servei del ciutadà, però inviable en el nostre model de
benestar sense el finançament que aporta l’Estat. L’Estat dona prioritat a fer
els pagaments d’altres organismes públics (hospitals, psiquiàtrics...) abans
que a les farmàcies. Per l’Eduard Soler i la resta de farmacèutics que van
sortir al carrer el passat 25 d’octubre, això no és just: “Els pocs diners dels
que disposa l’Estat s’haurien de repartir equitativament, no tot a una banda o
a una altra”.
Més enllà de les farmàcies, els ciutadans són
els grans afectats de l’impagament farmacèutic per part de l’Estat; “Abans, les
farmàcies tenien diversos exemplars de cada medicament (...) i ara no hi ha
estoc”. Sense l’aportació de l’Estat, les farmàcies s’estan quedant sense
recursos per pagar medicaments, i compren només els que es poden permetre. No
hi ha fons d’armari de medicaments genèrics, els ciutadans es poden veure en la
situació de no trobar el medicament que necessiten perquè se n’han acabat les
existències.
Sabedora o no de la problemàtica, la
ciutadania va ser molt comprensiva amb la vaga de farmacèutics. No passa el
mateix amb un altre tema relacionat amb les farmàcies, i no menys polèmic;
l’euro per recepta. L’Eduard Soler en fa una doble lectura: la positiva, una
millor gestió dels medicaments per part dels clients. La negativa, clients que
van molt ofegats econòmicament decideixen no pagar per medicar-se, veient-se
perjudicada la seva salut.
Molts ciutadans no estan ben informats sobre
com funciona l’euro per recepta; veuen els farmacèutics com els “dolents”, els
culpables. “La farmàcia ha d’estar justificant constantment les accions preses
per l’Estat (...), és allà on va parar l’euro per recepta”. És per això que un
dels principals lemes de la manifestació del passat 25 d’octubre era “Som
farmacèutics, no recaptadors d’impostos”.
Eduard Soler, recolzat a la farmàcia on treballa
Però els mitjans
no han quedat absents d’aquesta indignació social. La Vanguardia per la seva
part, titulava “Indignació entre els farmacèutics i comprensió dels clients pel
tancament de les farmàcies” i explicava com s’havia viscut la vaga durant el
25O. Altes mitjans com El Periódico, El Mundo, L’ABC, L’Ara
o La Razón no van quedar exempts. D’una banda, el Periódico exposa les
xifres de seguiment de la vaga que ho calcula amb un 73% i ho compara amb les
xifres que publica Salut però no adopta una posició òptima. En canvi El Mundo
es posiciona explicant que hi va haver un seguiment “massiu” i ho analitza a
través de Homs, el portaveu del govern català. L’ABC, per la seva part, parla
sobre les opinions de Jordi Dalmases (President del Col·legi farmacèutic de
Catalunya) i atribueix el deute a Artur Mas, mentre La razón publica les dades
extretes de la votació d’un 70% del col·legi de farmacèutics. Finalment L’Ara
contrasta a través de dos notícies com es durà a terme la vaga i a quina
situació s’ha arribat per convocar-la. Els mitjans més minoritaris com Ràdio Tiana tampoc es van quedar fora i van exposar moltes de les dades extretes
d’altres mitjans i parlaren amb un ciutadà i un mitjà no generalista per
contrastar les opinions i donar cabuda a un problema social que afecta en gran
part al sistema de funcionament sanitària que fins ara teníem.
Un altra
dels factors que cal tenir en compte és com evolucionarà el sistema de relació
entre farmacèutic i consumidor. A
través del nostre breu reportatge hem
pogut extreure diferents conclusions de com viu la societat aquest sistema
imminentment implantat de decadència sanitària.
Per
començar, l’euro per recepta que es va implantar a finals del juny d’enguany ha
comportat moltes crítiques i queixes sobretot per part del consumidor que és el
principal afectat. Moltes persones amb problemes o amb una salut feble sobretot
en la gent gran necessiten una quantitat molt alta de medicaments que no es
poden costejar. Alguns dels farmacèutics amb els que hem parlat entenen el
dèficit del govern i proposen que s’apliqui a aquells que realment s’ho poden
permetre. Admeten també que els últims anys l’abús de medicaments per part de
les indústries farmacèutiques i dels consumidors ha estat desmesurat, però que
no poden tallar d’un dia per l’altra amb els dos pilars bàsics de la societat
del benestar: l’educació i la sanitat.
A més, com ja hem vist amb l’entrevista a Eduard Soler, tot aquest procés ha
fet que impliquin als farmacèutics com a recaptadors d’impostos sense rebre cap
benefici i amb un cost de temps i gestió no remunerat.
Aquesta
no és l’única batzegada que han
tingut els farmacèutics. El passat 25 d’Octubre van convocar una vaga per el
retard de pagaments del govern central que repercutia a la liquiditat de fons
de les pròpies farmàcies. Si bé el govern va proposar una mesura immediata,
només va efectuar el pagament de juliol i agost. Com a conseqüència, els farmacèutics es veuen
cada vegada més entre l’espasa i la paret. Mentre que el govern no els paga les
mensualitats (encara els falta pagar-los setembre i octubre) per poder tenir
liquiditat, veuen limitat el fet de subministrar medicaments fins al punt que
haurà de ser el propi consumidor qui pagui per avançat la medicació. Les
farmàcies veuen aflorar la crisi de la sanitat d’una manera trepidant i fan una
forta crítica perquè veuen que les mesures que adopta el govern van en contra
aquells més febles que no disposen d’un capital suficient i que, per tant, posa
en perill la salut de milers de persones fins al punt que molts d’ells opten
per no prendre la medicació que els correspon perquè veuen en perill la
subsistència d’ells mateixos i de la seva família. Fins a quin punt arribaran?
De moment esperen que l’stock de para-farmàcia els ajudi a sortir del pas i que el Govern canviï el rumb de les
retallades i opti per impulsar l’economia d’una sanitat que s’enfonsa per
moments. Sens dubte, aquest és un futur incert i difícil per tots nosaltres i
sobretot per aquells que ho viuen de més a prop. Els farmacèutics, descontents, no tenen una
visió molt optimista respecte el tema però segueixen intentant fer front a les
adversitats de la millor manera possible i reivindicant el seu dret com a
negoci estructural que vehicula i protegeix la seguretat sanitària de les
persones i del qual, no se’n pot prescindir.
Cartell de la Vaga
Si
l’actitud del govern no canvia en un futur pròxim respecte al pagament a les
farmàcies, les conseqüències seran totalment negatives, tant pels farmacèutics
com pels mateixos ciutadans. La gran por de trobar-nos en un context on l’accés
als medicaments no està totalment garantida és un risc que la Generalitat i les
Farmàcies haurien d’afrontar conjuntament. El crític context en el que ens
trobem requereix d’una actitud estalviadora i de reducció del deute, però
pilars de l’estat del benestar entre els quals està la sanitat i
l’accessibilitat de qualssevol ciutadà als medicaments són drets irrenunciables
que s’han de preservar, tot i que l’esforç actualment sigui major per
aconseguir-ho. El col·lectiu de la gent gran, un dels més vulnerables en la
nostra societat és el que pot patir les conseqüències d’una manera més dura.
Tal com explicava Eduard Soler en l’entrevista realitzada per a aquest reportatge “són els avis que en molts casos tenen una pensió molt reduïda i que
demanen molts medicaments; pot passar que, per no pagar l’euro, prescindeixin
de prendre un medicament que necessiten. Els avis són els grans afectats,
sobretot els que tenen alguna malaltia crònica”.
L’arribada del FAL
(Fons Autonòmic de Liquiditat) podria ser una solució momentània als
impagaments, però no la definitiva. El Govern haurà de arribar a un acord amb
l’associació de farmacèutics per tal d’evitar que l’accessibilitat als
medicaments deixi de ser un dret en perill, com també haurà d’assegurar-se el
bon funcionament d’aquets negocis per aconseguir aquest fi.
Pel moment, la majoria de farmàcies intenten sobreviure a les
dures condicions, reduint la compra de medicaments i buscant alternatives per
arribar a final de mes. Una alternativa per a molts està sent la para-farmàcia,
que suposa una venda addicional que ajuda a sostenir la difícil situació però
no es planteja com una solució encertada a llarg termini. Haurem d’esperar
quina serà la reacció de les
farmàcies en els pròxims mesos i quina actitud
pensa mantenir el govern a partir
d’ara per millorar aquesta situació.
Pau Agustí, Beatriz García, Lluís Coderch, Anna Frigola, Ariadna Fructuoso.
